Sortida a Sóller (14/12/19)

Estimades famílies...

La sortida d’ahir no va anar tan bé com m’esperava i per això ho vull compartir amb vosaltres.
He de començar dient que abans de partir, es va recordar que anàvem a un museu i que havien d’escoltar a la persona/es que feien l’activitat, a més de creure les mestres en tot moment.

Estic contenta del comportament de la gran majoria en el trajecte, tant d’anada com de tornada, ja que varen fer cas de les indicacions dels mestres. A Sóller hi ha carrerons estrets i havien d’estar pendents i no despistar-se.

Després, al museu, hi havia dues activitats diferents: una, per la que vàrem començar nosaltres, el taller en el que ens varen ensenyar a fer el mosaic tan guapo que varen dur a casa (s’ha d’exposar a alguna banda de la casa).
A més, ens varen explicar l’etimologia de la paraula “mosaic” i que els inicis es situen en la Grècia clàssica, així que ens va agradar molt saber noves coses del que ja havíem estudiat. 
Mentres féien el taller ho varen fer bé, en general, encara que vos he de dir que alguns infants es varen posar un poc nirviosos al final.
Com els ritmes de feina són diferents, quan acabaven, allà mateix, en el pati, començaven a berenar, però no podien jugar com en el pati de l’escola perquè era un pati petit on hi havia alguna escultura, plantes...que es podien rompre, i aquí ja me’n vaig enfadar amb alguns perquè no creien i corrien.

Quan tothom va berenar, se’ns havia tirat l’hora al damunt per a fer la segona part de l’activitat, ja que va haver alguns alumnes que es varen torbar bastant en acabar el mosaic i després en berenar, així que la monitora que ens havia de fer la visita i ens havia d’explicar cada estància de la casa, tenia menys temps del que necessitava. Aquí ja me’n vaig enfadar amb una bona part del grup, ja que la monitora no podia explicar perquè no es prestava l’atenció esperada. Això va passar durant tota la visita, a més d’haver d’estar vigilant contínuament que ningú tocàs res del que ens deien que no tocàssim (objectes de valor que es podien tacar o rompre). També va haver discusions per anar davant o per passar primer que interferien en el transcurs de l’activitat.

Quan varen tornar a l’escola, vàrem reflexionar sobre com havia anat la sortida, i es va recompensar amb un punt blau al carnet de convivència a  aquells infants que ho havien fet  de forma correcta i no havien tingut cap conflicte ni havien rebut cap avís o renyada.
Si demanau al vostre nin /nina si va rebre aquest punt blau podreu saber què tal ho va fer i podreu reflexionar amb ell/ella (si ho trobau necessari ) per a futures sortides.

Per favor, si teniu algun dubte, sabeu que soc a la vostra disposició.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.